Més d’11.000 empreses van ser sancionades l’any passat per irregularitats en el control del temps de treball de les seves plantilles, una de cada tres que van rebre la visita de la Inspecció de Treball per aquest motiu. En aquest frau laboral conflueixen dues il·legalitats: d’una banda, l’explotació laboral que directament suposa obligar els empleats a realitzar tasques sense remuneració durant una part de la jornada o fora d’ella i, de l’altra, l’absència d’un control objectiu dels períodes en què es desenvolupa l’ocupació, una cosa que resulta obligatòria per a les empreses des de mitjans de maig de 2019.
Aquesta il·legalitat laboral implica l’explotació laboral que directament suposa obligar als empleats a realitzar tasques sense remuneració durant una part de la jornada o fora d’ella. Els sectors més propensos a aquest tipus de frau són la hostaleria, la construcció, l’agricultura i l’ocupació domèstica.
Quines són les conseqüències de no registrar la jornada laboral?
Les empreses que no compleixen amb la normativa poden ser sancionades per la Inspecció de Treball. Els inspectors poden imposar multes que van des dels 626 als 6.250 euros per infracció, depenent de la gravetat de la falta i del nombre de treballadors afectats. A més, les empreses poden ser obligades a regularitzar la situació dels seus treballadors i a pagar les hores extres que no hagin estat remunerades adequadament.
Inspeccions pel control de la jornada
Sancions per infraccions en el control del temps de treball
Resulta cridaner l’elevat nombre d’infraccions detectat a Andalusia, (gairebé una de cada set) i a Canàries (una de cada sis), que juntament amb Catalunya, que aporta el 25%, sumen més de la meitat.
Com a exemple, 292 empreses a Tarragona van ser multades per fer trampes amb els registres de temps. Les empreses van ser multades per no mantenir registres precisos de les hores de treball dels seus empleats, cosa que exigeix la llei. Les multes van ser imposades per la Inspecció de Treball, que ha estat lluitant contra les empreses que incompleixen les lleis laborals.
En les dues últimes comunitats, en les quals com en la primera tenen un elevat pes el turisme i el sector primari, el nivell d’encert dels inspectors s’ha situat per sobre de la mitjana, amb sancions en més de la meitat de les empreses supervisades, una cosa que també va ocórrer a Cantàbria, l’estructura productiva de les quals comparteix aquests trets.
Les sancions de major quantia també es concentren en una província que presenta aquest mateix perfil, com Màlaga, on la mitjana de les multes va ser de 5.611 euros; a molta distància de la seva immediata seguidora, Palència, on la mitjana va ser de 3.600 tot i que només amb quatre infraccions en tot l’any.
La borsa setmanal d’hores extraordinàries sense remunerar a Espanya és de 3 milions d’hores i engoleix l’equivalent a més de 70.000 llocs de treball de jornada completa, segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA). Això ha assolit nivells estructurals a Espanya. En els quinze anys que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) porta estimant-la, aquesta borsa no ha baixat dels dos milions d’hores, l’equivalent a 54.200 ocupacions de 40 setmanals, i s’ha acostat en diverses ocasions als quatre milions (98.000 llocs). Dades com les que indiquen que entre un terç i la meitat dels assalariats acabin treballant entre 40 i 50 hores setmanals de manera habitual o que un altre mig milió supera aquesta última cota de manera freqüent ajuden a fer-se una idea de la situació real del mercat laboral en aquest aspecte.
